jueves, 28 de mayo de 2015

Matèria i energia en els ecosistemes

Matèria i energia:
Els ecosistemes necessiten matèria i energia. Aquests dos termes són una mateixa cosa, perquè la matèria conté energia:

  • Materia: es troba en els ecosistemes sota diverses formes:
    • Inerta: roques i minerals, són factors abiótics.
    • Orgànica: èssers vius (animals i plantes), són factors biótics.
  • La matèria que hi ha en els ecosistemes és limitada i per això s'ha de reciclar continuament.      Quan els èsser vius deixen d'existir, els organismes descomponedors (bacteris i fongs), reciclen la matèria orgànica i la transformen en inorgànica.
-------------
  • Energia: el Sol es la font energètica principal per a la majoria dels èssers vius dels ecosistemes. És i·limitada. Els èssers vius autòtrofs capten una petita part de l'energia solar i per mitjà de la fotosintesi, la transformen inorgànica (pobra en energia) en materia orgànica (rica en energia química).
    La major part de l'energia es perd amb la femta o en forma de calor. Només una petita part passa a altres organismes, gràcies al procés de nutrició.

L'obtenció de materia i energia:
Tots els organismes obtenen l'energia a partir de les molècules orgàniques, pero no tots de la mateixa manera:
  • Autòtrofs: són capaços de formar matèria orgànica, per això s'anomenen productors.
  • Heteròtrofs: necessiten prendre la matèria orgànica ja elaborada pels productors, per això son consumidors. Tipus:
    • Primaris o Herbívors: s'alimenten de productors.
    • Secundaris o Carnívors/Carronyaires: s'alimenten de consumidors primaris.
    • Terciaris o Supercarnívors: animals que s'aliemnten d'altres carnívors.
Aquesta seqüència s'aomena cadena tròfica o alimentària. Cadascuna de les baules d'aquesta cadena és un nivell tròfic. La darrera baula de les cadenes tòfiques l'ocupen els descomponedors (bacteris i fongs) aquests s'encarreguen de transformar les restes de matèria orgànica en materia mineral. Això es esencial perquè la matèria es recicle.

miércoles, 20 de mayo de 2015

L'origen de la vida

Tª de la generació espontània:
Durant molt de segles es va creure que els èsser vius naixien espontàniament de la matèria orgànica en descomposició.

Falsedat de la generació espontània:
El primer científic que es va qüestionar aquesta teoria va ser Francesco Redi. Redi, volía demostrar que les larves de mosca que apareixen en la carn en descomposició, provenien de les mosques i no d de la carn.

Resultado de imagen de redi carne
El descobriment dels microorganismes va augmentar l'interés per la generació espontània. Al segle XIX, Louis Pasteur va demostrar que la creença en la generació espontània era falsa. Pasteur va comprovar que els microorganismes presents en l'aire són els que descomponen els medis de cultiu.

Pasteur va concloure que tot ésser viu prové d'un altre ésser viu, encara que siga un microorganisme.

La formació de les primeres cel·lules:
L'any 1922 Oparin va proposar una teoria sobre l'origen de la vida: "les primeres molécules es van formar a partir dels gasos de l'atmosfera primitiva per l'acció de descàrregues electriques de les tempestes i de la llum ultraviolada del Sol".
MIller, mitjançant un aparell que simulava les condicions de l'atmosfera primitiva, va poder comprovar que a l'interior es formaven molts compostos precursors de la majoria de les biomolécules (aminoàcids).
Es creu que aquestes biomolécules es van anar acumulant durant milions d'anys i van formar la Sopa primitiva o Brou primordial. En algun moment, una de les biomolécules va ser capaç de fer còpies de si mateixa.
Posteriorment, aquestes aconseguiren unir-se a altres i tancar-se en petites gotes (coacervats). Aquests coacervats, van donar lloc a les primeres cèl·lules.