martes, 25 de febrero de 2014

Resum del "Sistema digestiu"

Els éssers vius necessiten aliments, per a poder sobreviure, aquest aliment ha de ser dissolt, per aquest motiu haja de ser digerit i de la necessitat d'un sistema digestiu. En l'ésser humà necessitem d'una varietat d'aliments de forma equilibrada. Aquests aliments contenen: proteïna, grasses i hidrats de carboni, així com vitamines, minerals i aigua.

L'estructura del sistema digestiu és bàsica, sobretot és com un tub llarg (7 metres) amb seccions especialitzades: boca, esòfag, estómac, intestí prim i intestí prim.
Al llarg del sistema hi ha altres sistemes glàndules salivals, pàncrees, fetge, vesícula i teixit glandular.

Al triturar l'aliment en la boca accelera la digestió d'aquest.

Quan mengem l'estómac s'estira i les seues glàndules comencen a produir sucs gàstrics (pepsina). Així manyagues aquest es contrau i estira per a barrejar bé els sucs amb els aliments. Les glàndules gàstriques produeixen més o menys sucs segons l'estipulació que reba. 

El quimo és el resultat de la mescla dels dels aliments en el estómac juntament amb els sucs gàstrics. Aquesta mescla passa a l'intestí prim, en l'intestí prim, el pàncrees produeix suc pancreàtic que col·labora en la digestió (proteïnes, grasses,...), el fetge produeix la bilis que ajuda a esmicolar el greix i així es pot dissoldre's millor. Les vellositats de l'intestí arrepleguen alguns nutrients i fan que passen als capil·lars sanguinis per a arribar després fetge, i d'ací a la circulació general.

En arribar la massa digestiva a l'intestí gruixut el 90% de la substància alimentosa ja ha sigut digerida. En l'intestí gruixut s'absorbeix la major part de l'aigua, i alguns bacteris continuen mínimament descomponent aliments. Açò fa aqueixa massa siga semisólida que després s'expulsa.



jueves, 13 de febrero de 2014

Resum del documental "Super size me"


L'obesitat és la segona malaltia que més morts causa en en Estat units. Hi ha empreses com McDonalds que suposen un perill per a la salut, ja que agreugen el problema de l'obesitat, doncs distribueixen menjar en els seus restaurants que fa que el pes augmente ràpidament. Per a comprovar que està empresa és responsable d'aquestes engreixes, es proposa el “protagonista” fer un experiment per así demostrar-ho.

Aquest el primer que va fer és acudir a 3 metges per a tenir un punt de partida. Ells van comprovar que no té cap problema de salut: ni colesterol, ni glucosa, ni triglicèrids,... Pel que el punt de partida és excel·lent per a comprovar si McDonalds és el causant de problemes en la salut, si solament t'alimentes a força del.

Després va acudir a una dietista perquè li assessora com portar el seguiment del diari de consum de calories diari i dels greixos que suportaria consumir. Se li van fer proves de resistència, per a comprovar el seu estat físic. Si volia fer el treball ben devia no caminar massa, ja que l'americà mitjà solament camina uns 5.000 passos al dia.

A la mateixa vegada que fa la “dieta”, el periodista fa entrevistes a gent sobre els seus hàbits de consum en relació a aquest tipus de menjar.

Una de les seues regles és que solament consumeix productes que es venen dins de McDonalds, a més ell sol·licita els productes de gran grandària sola si li'ls /els hi ofereixen.

En aquests restaurants prevalen les calories (més de 4 vegades l'aconsellable) i els sucres (quasi 48 cullerades).

Un gran perill de McDonalds, segons experts és que s'enfoca als xiquets: anuncis atractius, menús infantils amb joguets, festes infantils, un pallasso i fins i tot programes de televisió.

L'obesitat que ocasionen aquests productes comporten altres malalties: hipertensió; malalties coronàries, vesículars; embòlies; osteoartritis; apnea del somni; problemes respiratoris; càncer d'endometri, de mama, de pròstata, de còlon; dislipdemia; resistència d'insulina; asma; entre unes altres…

Després de 5 dies ha engreixat el 5% del seu pes corporal. I comença a sentir una pressió en el pit.

Hi ha aliments que no contenen bé la informació nutricional dels seus productes. Solament la meitat dels restaurants disposava de cartells informatius.

La nutricionista li va recomanar que deixara els líquids amb calories. Va engreixar 8kg en dos dies.

Dins de moltes escoles les calories en els menús també són absurdes, superant les 1000 calories. Els menjars vénen pre”fabricades” o fins i tot es distribueixen aliments com a refrescs, papes, chocolatines. Les empreses creen addiccions a aquests productes des de ben xicotets. Hi ha col·legis que gràcies a empreses de refrescs, papes... té més ingressos.

A dues setmanes d'acabar l'estudi, li van començar maldecaps, que podrien ser causats per alts nivells de sucre, pressió elevada, i un fetge gras i inflamat. Comença la fatiga. Li recomanen que deixe els que s'havia proposat.

Aquest tipus de productes pot causar addicció, ja que l'estat d'ànim millora en consumir-la, i és que està relacionat, amb el cervell, més que amb el sabor. El 22% són grans consumidors, van més de 3 vegades per setmana, i el 72% acudeixen una vegada per setmana. El menjar està condimentat per “adicctius”: formatge, sucres, cafeïna,...

La gent fa més dieta i consumeix més productes dietètics que fer esport. A més molta gent aposta per operacions de bypass gàstric o reduccions d'estómac.

15 kg de sucre i 5kg de greix és el que va ingerir en l'experiment.

Després d'acabar l'estudi i les demandes McDonaldas va reforçar la seua campanya d'amanides i va patrocinar més campanyes esportives. Així i tot no es va eliminar les grandàries super size, ja que són productes rendibles. En els col·legis es va retirar alguns dels productes.